La premsa espanyola malrep la victòria de Syriza

La premsa espanyola s’ha caracteritzat aquest 26 de gener de 2015 per posar en portada a Syriza. Els diaris més conservadors han tendit al tremendisme, els moderats ara la correcció i els esquerrans a la justificació.  El llenguatge dels titulars dretans versava en referència a l’efecte de la victòria de l’esquerra grega amb termes com ara: convulsió, terratrèmol, radicalisme, desafiament, por, abisme, populisme, incertesa, agitació, desgracia o austericidi.

La Razón ha publicat la portada més il·lustrativa de la repudia dretana de l’ascens de Tsipras: “DesGrecia”era el seu titular. El rotatiu subtitulava amb informacions del tipus: “ Los helenos se lanzan al abismo populista” i “ el acuerdo con el Eurogrupo está muerto” o bé “los neonazis como tercera fuerza con su cúpula en la cárcel” que conclouen amb “incertidumbre en Europa”.

L’ ABC no ha volgut quedar enrere i ha titulat la portada amb: “El populismo se apropia de Grecia” i a l’editorial s’ha reafirmat amb: “Grecia se entrega a la incertidumbre”, en la línia de la de La Razón: “Europa, ante el terremoto griego”. Ambdós rotatius són famosos per la seva ja expressada voluntat que les urnes gregues mantinguessin les coses com estaven . Ara temen l’efecte mirall, tremolen en pensar que gir de l’electorat grec tingui un reflex a Espanya durant les eleccions legislatives amb Podem.

Diaris més de centre com ara El País o La Vanguardia titulaven les seves editorials veient el triomf de Syriza com un “reto para Europa”. La Vanguardia és directa amb la portada, on titula “Grecia desafia a Merkel”  i subtitula “Syriza arrasa y Tsapiras “jubila la troika” i  “La fi del cercle viciós de l’austeritat”. El Periòdico per part seva proclama “ Grècia es planta” i subtitula “ Tsapiras afirma que han guanyat “tots els pobles d’Europa que lluiten contra l’austeritat””.

L’ARA i El Punt Avui  han donat els motius de la victòria per una banda i el to històric del moment per l’altra. Per això titulen: “Grècia diu prou” (L’empobriment del país enfonsa els partits tradicionals i fa qüestionar les polítiques d’austeritat”) i  “Missatge a Europa” (L’esquerra radical de Syriza guanya les eleccions gregues de manera folgada deixant enrere el bipartidisme històric) .

La majoria de diaris d’Espanya coincideixen en posar l’etiqueta de “radical” a Alexis Tsipras i la seva formació política. El País y  El Mundo alerten que s’acosta un període d’agitació a Europa i es fan ressò de les paraules de Rajoy de “no jugar a la ruleta rusa” amb Podem. A més els exigeixen respecte vers els pactes anteriors amb Europa i pagar el que deuen.

Avui gran part de la premsa d’Espanya s’ha posicionat en els seus llocs en les “trinxeres” mediàtiques enlloc d’anunciar el triomf del final del bipartidisme. Ara que ha guanyat, Syriza deixa de ser el Podem grec, perquè ara ja no els fa gràcia als partidaris del PP. Ara a El Mundo diu que ni Grècia és Espanya, ni Syriza és Podem.

Tolerància: més necessària que mai però més amenaçada que mai

L'atemptat a la revista satírica " Charlie Hebdo" va ser fruit del creixent i preocupant fanatisme islàmic. Sí. I ara què? Islamofòbia? Por a volar? O simplement por de sortir al carrer o de ser dins d'un país membre de l'OTAN? NO. Ara el que cal és control i tolerància. Almenys això és el que proclamen els diaris de referència catalans. "Contra l'odi" i "defensa de la llibertat" publicaven l'ARA i La Vanguardia.

El que va passar dimecres 7 de gener de 2015 serà un abans i un després per als europeus. Vivim acostumats a veure l'horror a les notícies, assabentar-nos d'alguna catàstrofe aquí o d'algun atemptat allà. Però mai a casa. Dimecres la mort va visitar Europa, França i una de les implicades resulta que va passar per Espanya tot fugint. És evident que aquests fets no poden tirar enrere la llibertat d'expressió ni poden convertir a El Profeta en tabú intocable. No obstant, també és evident que els europeus ara per ara, tinguem por.

A partir d'ara tots els partits polítics afamats de vots proposaran polítiques d'immigració restrictives i fins i tot xenòfobes. A partir d'ara serà més difícil ser immigrant a Europa. A partir d'ara qualsevol que es trobi un musulmà al metro se li faran llargues les parades i un cop s'obrin les portes s'afanyarà a sortir de la "trampa" de la que el seu inconscient l'alerta.

Això no pot ser. El que ara toca és la tolerància. Ara cal tranquil·litat i control, discursos pacífics i defensors de la llibertat d'expressió i del dret de les persones a rebre informació de qualitat. Ara cal que les diferencies facin un pas enrrere i que persones de diferents cultures, religions, nacionalitats i ideologies toquin de peus a terra per defensar els drets humans.

Molts obliden que el policia assassinat per Amedy Coulibaly, era musulmà. Que un musulmà va salvar sis persones de l'assaltant del supermercat del barri jueu de París, Vicennes amagant-les en un congelador. És cert que hi ha molta por envers l'amenaça yihadista però també ho és que els maniqueismes no porten enlloc. No hi ha dolents totalment dolents ni bons tan bons. No ens servirà de res fer bàndols com tampoc ens servirà de res estigmatitzar un col·lectiu social com els musulmans. El que sí que ens podria servir seria un front comú on l'objectiu fos la pau.

El tractament que es doni a Hayat Boumeddiene, yihadista i parella d'Amedy Coulibaly, quan la detinguin dirà molt de nosaltres. Encara que estigui vinculada amb els terroristes i en sigui una en potència no se l'hauria de tractar malament. Si paguéssim amb la mateixa moneda ens posariem al mateix nivell que els bàrbars. Europa sempre ha presumit de ser lloc de pau on els valors democràtics, els drets humans i el sentit comú havien de prevaldre per damunt de tot. No ho oblidem. 

La millor arma és la paraula, el silenci o la cançó. Començar a jugar al "dent per dent" no portaria enlloc. Bé sí potser a una Tercera Guerra Mundial. Però aquest escenari no beneficiaria a ningú ni deixaria generacions per gaudir la pau venuda per recaptar infanteria.